A cuidar i a fer crèixer aquest 2011 que està apunt de començar ... ;)
dimecres, 22 de desembre del 2010
divendres, 17 de desembre del 2010
T'has perdut Tom??
“Va entrar en un bosc espès, s’hi va endinsar fins al mig sense seguir cap camí marcat i es va asseure en una clapa molsuda sota un roure immens. No hi bufava ni un bri d’aire; el calor mortal del migdia fins i tot havia fet callar els cants dels ocells. La natura estava immergida en un èxtasi silenciós, només trencat per martelleig ocasional i llunyà del pigot, i això encara feia el silenci més penetrant i la sensació de solitud més fonda. L’ànima del noi s’ofegava en la profunda malenconia, els seus sentiments s’adeien perfectament amb els contorns. Va estar molta estona assegut amb els colzes sobre els genolls, la barbeta entre les mans, capficat. Li semblava que la vida era, al capdavall, una molèstia, i Déu n’hi do el que envejava Jimmy Hodges, mort recentment. Devia ser molt agradable, pensava, jeure, endormiscar-se i somniar per sempre, per sempre, amb el vent que xiuxiuejava entre els arbres i acarona l’herba i les flors de la tomba, sense res que li importés ni res que l’amoïnes, per sempre mai més.”
LES AVENTURES DE TOM SAWYER, de Mark Twain.
dimecres, 10 de novembre del 2010
dimarts, 2 de novembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
L'escapada. (projecte personal)
Sembla que la lluna, està avorrida tota sola allà a dalt del cel i té ganes de jugar. Per això decideix agafar forma humana i baixar a la Terra. La voleu acompanyar en la seva escapada? ...
Aquí podeu veure algunes de les il.lustracions d'aquesta història.
Portada
Escapada 1
Escapada 3-4
Escapada 5
Escapada 10
Escapada 11
El hombre gris
Márquez era un hombre gris, gris a rayitas blancas,
pero no de esas elegantes, si no de las aburridas,
de las llenas de polvo. De hecho, este polvo se le
acumulaba a veces detrás de las orejas y enzima
de la nariz haciéndolo estornudar.
Su casa era también gris, grises sus cortinas,
sus toallas y su sofá. Un día, una hoja verde se coló
por su ventana y Márquez no supo que hacer…
Asomándose a la ventana
Abrió la ventana y se asomó a ella para gritar. Gritarle al mundo y muy alto para que se la oyera desde lo más elevado de las montañas. Gritarle lo que quiere y porque lo quiere.El viento revolvía sus cabellos tejiendo bonitos paños para quitar el polvo. Sus mejillas en flor llamaban a las mariposas a posar en ellas. Su grito entrecortado se mezclaba con las nubes que lo llevaban lejos hasta donde ella jamás imaginó que podía llegar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)